Tan lluny, o tan a prop, com al desembre, l’incombustible David Fernàndez posava veu a una felicitació sincera per una edició d’hivern excepcional. Mig any més tard, amb la primavera torna la Literal; i amb la fira, la lluita continua per desfer normalitats.
Perquè mentre creix la vacunació (al nord, és ciar), creix també la desigualtat i la despesa militar, l’extrema dreta apuntala els valors totalitaris, l’exercit es desplega al Tarajal i la paraula continua empresonada. Com l’Arcadi seguim emprenyats, i és precisament per això que seguim també esperançats. Anar a l’arrel és pràcticament una qüestió de subsistència.
“Reguem-la amb pluja i sol, defensem-la amb les dents, perquè hi arreli l’arbre de l’alliberament”, diu la imprescindible Maria-Mercè Marçal, que mai deixarem de reivindicar. Gracies dones per regar una cultura compromesa, transgressora i desacomplexada, que només és si és compartida i ens estimula a repensar-ho tot.
L’art es protegeix creant i les llibertats es defensen exercint-les; escriure-us des de la presó també és una bona manera de ser a la Literal. I convençut que més d’hora que tard ens retrobarem a Fuster amb Kolontái per obrir un llibre, que vol dir brindar per la vida, us envio una abraçada plena de lluita i llibertat.
Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
