Parlem molt de drets culturals: les institucions els invoquen i els plans els incorporen. Els darrers anys hem vist com el marc de referència dels drets culturals s’ha anat consolidant en l’agenda pública. Però què vol dir, a la pràctica, garantir el dret a la cultura? Qui hi accedeix realment i qui continua quedant-ne fora? Podem parlar de drets culturals sense parlar de classe? En un context de precarització, desigualtat i de concentració territorial de la cultura, aquest debat proposa repensar la cultura sigui realment accessible per a tothom.