En el capitalisme neoliberal actual, guanyen força les tendències familiaristes i formes d’afectivitat que resignifiquen ideals romàntics i romantitzen valors reaccionaris. Alhora, conviuen propostes que busquen abolir la família o repensar els afectes per escapar dels mandats capitalistes, patriarcals i heteronormatius. Tot i això, sovint es perceben com a utopies més que com a opcions reals. En un context d’incertesa, la família i l’amor tradicional es presenten com un refugi segur. Com hi fem front des d’una perspectiva feminista, queer i anticapitalista?