Dissabte 24 de maig. Un any més, la Fira Literal torna a obrir portes a la Fabra i Coats, i ho fa amb la mateixa aposta de sempre: posar la cultura a treballar per imaginar nous futurs possibles. Des de primera hora, el públic ha anat omplint els espais. Qui ve a Literal no només busca llibres; busca preguntes, connexions i motius per donar-li el rumb a la nostra vida de prendre la decisió conscient de gastar-ne una part al servei de la utopia, com deia Pepe Mujica.
La jornada ha començat amb l’acte inaugural, a càrrec d’Inés Macpherson, i de seguida han començat les converses. Una de les primeres: Futurs en disputa, amb Lola Olufemi i Aissata M’ballo Diao, que han parlat de la imaginació com a eina política. “Al llarg de la història, hi ha molts moments en què les persones que formen part de moviments polítics entenen la cultura com un mitjà per continuar la seva lluita”, ha dit Olufemi.
Més tard, a la sala gran, Com aturar el col·lapse? ha reunit Kohei Saito i Yayo Herrero davant de més de cinc-centes persones. La crisi climàtica com a resultat d’un estil de vida insostenible, i la necessitat de deixar de veure la catàstrofe com una excepció, han estat els temes destacats de la conversa entre aquestes dues figures destacades de l’ecosocialisme. Saito ho ha resumit així: “El problema del canvi climàtic és que està profundament vinculat a la nostra vida diària. Mentre visquis, tant al Japó com a Espanya, ets responsable del canvi climàtic.”
Al mateix temps, els debats es multiplicaven: Vidal Aragonés i Arantxa Tirado posaven sobre la taula el concepte de classe: “Hi ha classe treballadora, el repte és reactivar-ne la consciència.” La sala Castellers on conversaven Laura Llevadot i Eudald Espluga es quedava petita. I el primer dels debats organitzats per Catarsi, sobre ètica i revolució, deixava la sala a vessar.
Durant la tarda, la paraula Palestina va ressonar fort a Literal. A Narrar Palestina avui, Hazem Jamjoum, Shahd Abusalama, Maria Zreiq i Nour Torelló van anar més enllà del relat: “El que passa a Palestina marcarà el futur del món. Defensar Gaza és combatre el feixisme a cada país”
També hi ha hagut podcast en directe. Tres propostes diferents, però amb un fil en comú: pensar el present des de la trinxera sonora. El dia abans del col·lapse, Com dir-t’ho i Territori Clandestí: No future han portat al públic reflexió i crítica en format conversa.
Mentrestant, a l’exterior, el pati s’omplia de llibres, editorials, famílies, música, àpats compartits. Literal no és només una fira. És una xarxa que es troba, que discuteix, que es pensa i que es cuida. I demà, diumenge, encara continuarà.
