Barcelona, 1996. La ciutat postolímpica convertida en aparador turístic viu un esclat de rebel·lia: joves de diferents barris okupen grans edificis abandonats i construeixen alternatives entre assemblees, acció directa i entusiasme desbordant. Però la repressió també escala, els vincles es posen a prova i arriben decisions difícils. A ‘No deixis que el foc s’apagui’, Joan Canela ens porta al cor del moviment okupa de la Barcelona dels noranta, en una novel·la vibrant que recorre fites com l’okupació del Teatre Princesa o la fàbrica Hamsa, i que connecta memòria, contradiccions i aprenentatges col·lectius que encara ressonen avui.