«La religió és el sospir de la criatura aclaparada, el cor d’un món sense cor i l’ànima d’una època sense ànima. És l’opi del poble», deia el vell barbut. De Rosalia, a les esglésies evangelistes que poblen el nostre territori, de Los Domingos, a Hakuna. La religió torna al centre del debat públic que aparentment sembla una reaparició en escena del que consideràvem un mort viu. A la vegada apareixen noves formes «pseudoreligioses» que pregonen altres tipus de fes i espiritualismes energètics. Hi ha un retorn a la religió, a la secta, a la fe? Què busquem quan sentim aquesta crida? Hi ha matrimoni possible entre l’esquerra i la religió?