El nostre món és el món del treball, concebut com una fi en si mateix en lloc d’una activitat per satisfer necessitats genuïnes. El resultat és la inutilitat i nocivitat de la major part de les ocupacions actuals. Apilánez a ‘Contra el culto al trabajo’ desplega la seva potència crítica abordant el món de la reproducció social i revelant el seu paper com a sustentació de la força de treball necessària per a la valorització capitalista. Totes dues esferes (assalariada i domèstica-reproductiva) són parts integrants de la «fàbrica social».