Des de la seva experiència com a dona, negra, caribenya i migrant, Quinny reflexiona sobre el desarrelament, la diàspora i la memòria, començant pel concepte de maritori, entès com a territori simbòlic, afectiu, espiritual i polític. El text articula les seves vivències personals, pensament feminista decolonial i una exploració conscient de l’escriptura com a pràctica de resistència, sanació i afirmació d’enuig.