Sola al bosc

Hi ha paraules que no es diuen. Hi ha vivències que no s’expliquen. Hi ha veritats que no es descobreixen a primera vista. Hi ha llops disfressats que aconsegueixen esquitllar-se i amagar-se dintre d’algunes cases. I les transformen en boscos foscos i tenebrosos per als qui hi viuen. Aquest és un intent de fer visible aquest plor silenciós Una petició d’auxili muda. I una crida perquè tots i totes obrim els ulls. Parlem. Preguntem. Abracem el dolor i treballem per guarir les ferides. Fora el llop… Fora el llop!