Rosa Luxemburg (1871-1919) va ser la principal dirigent del comunisme alemany, fent un paper de primera línia en el moviment obrer abans de la Primera Guerra Mundial. Nascuda a Polònia, als 18 anys va haver d’emigrar a Suïssa a causa de les seves activitats polítiques. En 1893 va fundar el Partit Socialdemòcrata Polonès (conegut més endavant com a Partit Socialdemòcrata del Regne de Polònia i Lituània, SDKPiL). En 1897 va començar a participar activament en el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), iniciant una dura lluita a partir de 1900 contra el revisionisme, primer contra Bernstein i després contra Kautski.
En el congrés de 1907 del POSDR va fer costat als bolxevics contra els menxevics en totes les qüestions decisives. Des de 1910 va encapçalar l’ala marxista de la socialdemocràcia alemanya. Internacionalista durant la Primera Guerra Mundial, va organitzar la Lliga Espartaquista agrupant les forces del marxisme revolucionari en el si de la socialdemocràcia alemanya.
Empresonada des del juny de 1916 fins que és alliberada després de la revolució alemanya de novembre de 1918. Al gener de 1919 va fundar el Partit Comunista d’Alemanya (KPD) juntament amb Karl Liebknecht i va dirigir el seu òrgan central, Die Rote Fahne (La Bandera Roja). Després de la derrota de la insurrecció de Berlín del gener de 1919, ella i Liebknecht van ser arrestats i assassinats el dia 15 per ordre del govern socialdemòcrata.