Pitó

Amb aquest llibre de poemes, Guim Valls vol retre homenatge a una de les seves passions d’infantesa: la mitologia grega, i especialment els monstres que la poblen.

En el llibre, una serp antiga guarda el lloc i el seu ull és una font oracular. La serp només té tractes amb pastors a la ventura i ramats suculents. Fins que arriba el déu Apol·lo i la mata. Així queda fundat l’oracle de Delfos.

Guim Valls reflexiona sobre el fet que sempre s’atribueix al déu la part de glòria i el fet d’haver donat als homes un espai des d’on poder copsar entre línies els misteris del destí i proposa endinsar-nos un moment en l’ull anterior, el de la serp, que és d’on prové el poder que el déu va cobejar i va fer-se seu.