
L’any 1974, es produí un tres en ratlla rupturista. Tres poetes genials joves s’alinearen i marcaren, amb primeres publicacions, la ramaderia valenciana per deu anys: Salvador Jàfer (1954) amb L’esmorteïda estela de la platja, Joan Navarro (1951) amb Grills esmolen ganivets a trenc de por, i Josep Bonet (1951) amb els millors versos de l’antologia Carn fresca. El 1975, Jàfer i Navarro ratificaren excelsament la qualitat de la nova retòrica generacional amb Lívius Diamant i L’ou de la gallina fosca, respectivament. Al País Valencià, el renovellament de l’evangeli modernitzador del Pare Gimferrer (1945) —«poesía de fundación» (Rosa María Pereda, introducción a Joven poesía española, 1979)— ens arriba via aquesta Santíssima Trinitat —més Hora foscant (1972), Foc cec (1973) i Tres poemes (1974) que no pas Els miralls (1970), inauguralment. Però el trident també deu a altres déus, beu d’altres deus i obra miracles. Una carambola que fa d’ a m i c… c a m í…
Idioma
Català
Any de publicació
2020
Pàgines
214
Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.