Oficis de Pandèmia i altres poemes

En la primera part del llibre, escrit en plena Pandèmia, es fa un cant al nou món que ens ha fet viure la Pandèmia en què els carrers han estat substituits per balcons i terrats i han aparegut noves formes de practicar o abandonar els oficis; en la segona part es fa un retrat poètic en monosíl·labs de la manera de ser de la gent de l’Alt Pirineu i del Segre i en la darrera part es parla de l’amor i el desamor.

“Tal i com ell
mateix diu en el seu “Autoretrat” –que vol ser també l’autoretrat
de la manera de ser i fer de la gent del Mig Segre i l’Alt Pirineu- és un “orc de poc dir i de molt fer”.  De tant fer, que ni un obligat confinament no
l’ha pogut aturar sinó que l’ha empès a endinsar-se en un camp que, encara que
ja coneixia prou, no havia gosat debutar-hi mai com a actor: el de la poesia.”  (Del pròleg La ment que no es confina de Montse Gort)

Amb aquest llibre l’autor fa la primera
incursió pública al món de la Poesia. La primera part Oficis de pandèmia… ha estat escrita entre el 30 de març i el 9
d’abril de 2020, en plena crisi epidèmica.

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE