
L’autor es pregunta quina hauria pogut ser la història dels Països Catalans els darrers segles si la Corona catalanoaragonesa continués existint avui dia i, a més, separada i independent de Castella. En aquesta ucronia la Corona d’Aragó s’aferma com a Confederació d’estats i es manté independent de Castella. Gairebé tot seria diferent de com ho vivim avui, però tot seria lògic
perquè sempre hauria estat així. Us convidem a viatjar, sense prejudicis, a aquesta nova realitat que posa en qüestió el que avui considerem “normal”.
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
AR-SA
Xavier Deulonder i Camins, nascut a Barcelona el 1965, historiador i bibliotecari. És autor, entre altres, de les següents obres: La posta de sol d’Espanya (2005), Les llengües a la República de Catalunya (2015), A l’ombra del Mur de Berlín: l’Europa de l’Est sota el comunisme (2016), França i Catalunya (2017), Els Borbó a la guillotina: la fi de la monarquia a França (2018), Norton I Emperador dels EUA i protector de Mèxic (2018), Segur que Colom era català?: les raons per dubtar-ne (2018), I si Hitler hagués guanyat la guerra?: el món de Fatherland (2019), Història dels Balcans (2019), La Guerra Peninsular, o Guerra del Francès (1807-1814) (2019)…
L’autor es pregunta quina hauria pogut ser la història dels Països Catalans els darrers segles si la Corona catalanoaragonesa continués existint avui dia i, a més, separada i independent de Castella. En aquesta ucronia la Corona d’Aragó s’aferma com a Confederació d’estats i es manté independent de Castella. Gairebé tot seria diferent de com ho vivim avui, però tot seria lògic
perquè sempre hauria estat així. Us convidem a viatjar, sense prejudicis, a aquesta nova realitat que posa en qüestió el que avui considerem “normal”.
Una barreja d’ucronia, assaig històric i anàlisi sociocultural i polític.
En aquest món alternatiu “Espanya” només és la península ibèrica; Catalunya Nord mai ha estat annexada a França; no hi ha debat “identitari” perquè la normalitat és l’existència de la Confederació dels territoris de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Aragó; el nacionalisme banal és el nacionalisme català i ningú es planteja cap altra possibilitat; Tal com va passar a Portugal, l’ús del castellà com a llengua de cultura hauria estat una moda passatgera i el català seria una llengua normativitzada ja al segle xviii i plenament normalitzada, no s’hauria ni produït la Renaixença, Fabra s’hauria limitat a tasques lexicogràfiques, mentre que a l’Aragó es parla aragonès…
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
AR-SA
Idioma
Català
Any de publicació
2020
Pàgines
Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.