Notícies de la Confederació, viatge al país que hauria pogut ser
Notícies de la Confederació, viatge al país que hauria pogut ser

Notícies de la Confederació: viatge al país que hauria pogut ser

Viatge al país que hauria pogut ser

L’autor es pregunta quina hauria pogut ser la història dels Països Catalans els darrers segles si la Corona catalanoaragonesa continués existint avui dia i, a més, separada i independent de Castella. En aquesta ucronia la Corona d’Aragó s’aferma com a Confederació d’estats

”””</p””

Autor/a

Xavier Deulonder

Xavier Deulonder i Camins, nascut a Barcelona el 1965, historiador i bibliotecari. És autor, entre altres, de les següents obres: La posta de sol d’Espanya (2005), Les llengües a la República de Catalunya (2015), A l’ombra del Mur de Berlín: l’Europa de l’Est sota el comunisme (2016), França i Catalunya (2017), Els Borbó a la guillotina: la fi de la monarquia a França (2018), Norton I Emperador dels EUA i protector de Mèxic (2018), Segur que Colom era català?: les raons per dubtar-ne (2018), I si Hitler hagués guanyat la guerra?: el món de Fatherland (2019), Història dels Balcans (2019), La Guerra Peninsular, o Guerra del Francès (1807-1814) (2019)…

Més informació
Sinopsi

L’autor es pregunta quina hauria pogut ser la història dels Països Catalans els darrers segles si la Corona catalanoaragonesa continués existint avui dia i, a més, separada i independent de Castella. En aquesta ucronia la Corona d’Aragó s’aferma com a Confederació d’estats i es manté independent de Castella. Gairebé tot seria diferent de com ho vivim avui, però tot seria lògic
perquè sempre hauria estat així. Us convidem a viatjar, sense prejudicis, a aquesta nova realitat que posa en qüestió el que avui considerem “normal”.

Una barreja d’ucronia, assaig històric i anàlisi sociocultural i polític.

  En aquest món alternatiu “Espanya” només és la península ibèrica; Catalunya Nord mai ha estat annexada a França; no hi ha debat “identitari” perquè la normalitat és l’existència de la Confederació dels territoris de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Aragó; el nacionalisme banal és el nacionalisme català i ningú es planteja cap altra possibilitat; Tal com va passar a Portugal, l’ús del castellà com a llengua de cultura hauria estat una moda passatgera i el català seria una llengua normativitzada ja al segle xviii i plenament normalitzada, no s’hauria ni produït la Renaixença, Fabra s’hauria limitat a tasques lexicogràfiques, mentre que a l’Aragó es parla aragonès…

”””</p””

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2020

Pàgines

Gènere

ISBN

978-84-122228-6-9

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.