Llengua d’àntrax

Hi ha el cos que mostra l’ànima. Hi ha la llum que et rep des d’un bell principi amb una capada de confiança. Hi ha la terra i la pedra entre els cossos. Hi ha la música que cerquen els mots per dir i desdir la faula. Hi ha el tremolor de les cal·ligrafies enfonsades entre nervis i sang. Hi ha la festa i l’ofec, la fortor de les coses marcescents, l’afany senzill de la tendresa. Hi ha els crits desafinats que amaguen més que mostren. Hi ha la calidesa d’una mà que tix.