Les Coves de Haidrahodahós

A Haidrahodahós, la terra de les coves habitades per centaures, el fastig arrossega Thioni, el príncep dèspota que els governa, a infringir el pacte més sagrat entre els seus súbdits. El desconcert s’apoderarà dels centaures Hodahós —que somien sempre mig somni i el comparteixen exclusivament amb el seu company de vida—, i deixaran de somiar poc després que el Príncep ordeni que cada matí una parella li ha de revelar un somni.

Autor/a

Barakat, Salim

Poeta i novel·lista kurd sirià de veu singular, Salim Barakat és un escriptor fet a si mateix, segons el descriu la crítica. Se li atribueix haver aportat riquesa imaginativa a la novel·la àrab i haver convertit el llenguatge en un element indissociable de l’esquelet de la narració, fins al punt de quasi deixar d’exercir d’intermediari i convertir-se en la narració mateixa. En paraules seves, «en el llenguatge extens l’espai és extens, i als pulmons l’aire és més pur».

En l’àmbit de la poesia se’l considera mestre de si mateix, perquè ha fet que el poema recuperés les seves propietats en tant que mitjà de llibertat expressiva, portant-lo més enllà dels seus límits.

En la seva obra, Barakat no es limita a adoptar un determinat tipus d’escriptura ni se cenyeix a un corrent literari concret. Tenaç escultor de la frase, no tem emprendre aventures perilloses, i cada llibre seu, tant de poesia com de narrativa, és una enciclopèdia abreujada.

Salim Barakat va néixer a Mossissana, prop de la ciutat de Qamixli, al nord-est de Síria, el 1951. Es va traslladar a Damasc per entrar a la universitat, on va estudiar un any de Filologia Àrab abans de mudar-se a Beirut el 1972, i des d’allà a Xipre el 1982, i més tard, el 1999, a Suècia, on viu actualment.

Fins ara ha publicat vint-i-un llibres de poemes, vint-i-sis novel·les, dues autobiografies i diverses recopilacions d’articles. La seva obra s’ha traduït al kurd, al francès, al suec, al turc, a l’alemany, al català i al castellà.

Més informació
Sinopsi

A Haidrahodahós, la terra de les coves habitades per centaures, el fastig arrossega Thioni, el príncep dèspota que els governa, a infringir el pacte més sagrat entre els seus súbdits. El desconcert s’apoderarà dels centaures Hodahós —que somien sempre mig somni i el comparteixen exclusivament amb el seu company de vida—, i deixaran de somiar poc després que el Príncep ordeni que cada matí una parella li ha de revelar un somni.

Mentrestant, la irrupció del misteriós Orsín, una figura que evoca l’ésser humà, sediciós per a uns i alliberador per a d’altres, desperta recel al cercle del poder alhora que alimenta una ambició velada entre el poble. Les intrigues se succeeixen i les confabulacions silencioses forgen dos laberints entrellaçats que duran a la mort qui s’hi endinsi.

Els personatges, éssers dotats d’un llenguatge suggestiu i que actuen regits per la dualitat de la seva naturalesa —la de ser mig homes i mig cavalls—, porten les escenes fins al punt més sorprenent i inesperat, en una trama que destil·la una imaginació prodigiosa. Desfilen per aquestes pàgines éssers com ara un sacerdot que prega al Déu Color, un bufó incomprès, una sàvia bibliotecària d’estirp singular i una femella negra de cua i trena daurades que trastorna el curs dels esdeveniments.

Salim Barakat cisella amb la minuciositat d’un tallista cada línia d’aquesta narració, de to predominantment líric. I és que cada detall de la novel·la juga un paper en la configuració d’aquest món extraordinari: somnis, alfanges, tauletes, coloms missatgers, gravats, tintures, poetes, ferradures, miralls, màscares, molins, planes de blat, dringadissa de collarets… i renills i bufecs sens fi.

Dobles, meitats i centaures (El País)

Les coves de Haidrahodahós o la ‘Centauromàquia’ de Salim Barakat: una distopia de ressons mitològics  (Blog Calitme, UB)

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2017

Pàgines

148

Temàtica

,

Gènere

ISBN

978-84-945798-1-3

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.