
Artur Bardavio Ara, Habita la Saragossa de les cantonades afilades encara que va neixer a Tarragona. Es dedica majoritàriament a l’experimentació audiovisual, però en els últims temps, al que dedica la major part del dia és a l’escriptura. Encara que ja fa 15 anys de l’aparició del seu primer llibre, “L’esquelet vivent i altres relats extingits”, sembla que ara li ha donat més fort i la seva producció literària està més obstinada a tractar el món com una emanació psicòtica de personatges, que existeixen com per una fuetada o un espasme de la realitat, proveïdora sempre de situacions insòlites, esquitxant el llenguatge dels seus relats amb grotesca mordacitat.
Les narracions irreals són un compendi de 24 relats breus que oscil·len entre situacions aparentment ordinàries que es compliquen cap a l’extravagant i altres on l’imaginari de l’autor i el seu gust per l’al·lucinant (les projeccions i jocs luminescents, màquines de fum, estroboscópis, miralls còncaus), hipnòtic (la creació d’atmosferes i dimensions mentals enrarides) i el lisèrgic donen pas a un col·lapse de la narrativa que es replega en un constant dubtar sobre el propi Jo.
El misticisme paranoic i el realisme histèric constitueixen aquest gènere de ficció (amb propensió a la dislocació dissociativa) en el qual juga amb el llenguatge com aquest limitat apèndix de l’expressió que pot generar històries estranyes i al mateix temps sarcàstiques.
La majoria d’aquests relats van aparèixer en la revista saragossana Voluntas entre el 2015 i el 2019, la resta no ha estat editat anteriorment.
Idioma
Castellà
Any de publicació
2020
Pàgines
158
Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.