La Gabrielíada

La Gabrielíada és un bellíssim poema, de gran qualitat
literària, amb digressions líriques meravelloses, amb humor, amb un ús exquisit
del llenguatge, dens de suggeriments i un contingut agosarat.



Normal
0



21


false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE




















































































































































































































































































































































































































<style>” title=”<style>

Autor/a

A. S. Puixkin

Moscou, 1799 – Sant Petersburg, 1837

És considerat com el pare de les lletres russes, aquell qui va descriure i expressar per primera vegada d’una manera autèntica i profunda l’essència nacional russa.
Totes les seves obres –la poesia lírica, el teatre, el poema narratiu, el relat, la novel·la curta–, així com els temes tractats i els personatges, es van convertir en els models que van seguir i desenvolupar els grans autors clàssics del segle XIX. Entre les seves obres, destaquen Eugeni Oneguin, Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin, La dama de Pique i La filla del capità.
Patí exili per causa d’unes poesies romàntiques de caire revolucionari, tot i que no va ser mai un activista polític. Però, de caràcter rebel, enamoradís, juganer i crític, fou un personatge incòmode per a les autoritats, que el vigilaren sempre de prop.
Arribat a la trentena, es casà amb una noia molt jove i bellíssima, que cridà l’atenció del tsar i d’un militar francès que li feu la cort. La insistència d’aquest i les murmuracions dels cortesans van empènyer Puixkin a reptar-lo en duel, en el qual va ser ferit de mort.
Edicions Cal·lígraf ha publicat les seves obres El genet de bronze, Mozart i Salieri i les Petites tragèdies i La Gabrielíada (totes elles amb traducció i textos d’Helena Vidal), i Dubrovski (en traducció de Jaume Creus)

Més informació
Sinopsi

La Gabrielíada és, de tota evidencia, una entremaliadura de poeta jove
enjogassat. Però Puixkin no escrivia des de la innocència literària, ans sabia
molt bé el que es feia. D’una banda, estava assajant una forma literària –poema
narratiu amb digressions líriques-, forma en què escriuria diversos poemes
narratius romàntics; d’una altra, s’inscrivia en una tradició clàssica de
poesia eròtico-sacrílega. Els poetes satírics dels segles XVII i XVIII, al seu
torn, tampoc no partien del no res: la broma grollera a propòsit de temes
religiosos té arrels populars i s’enfonsa en el passat llunyà dels rituals
agrícoles de l’antiguitat grega i egípcia. Riure’s de temes sagrats no
implicava ateisme o descreença. Els rapsodes cecs russos, per exemple, que
cantaven cants de contingut religiós, en cantaven també de sacrílegs i no per
això eren ateus ni ells ni el públic al qual es dirigien. I a Europa existia
l’anomenat risus paschalis, un ritual
que consistia en que el sacerdot feia riure amb obscenitats el públic de
l’església el diumenge de Resurrecció. Tot això, doncs, tenia un sentit: el
riure purifica, mata la mort, ressuscita.

La Gabrielíada és un bellíssim poema, de gran qualitat
literària, amb digressions líriques meravelloses, amb humor, amb un ús exquisit
del llenguatge, simplificat al màxim i alhora dens de suggeriments. Això no
treu que el seu contingut agosarat hagi provocat sempre reaccions molt vives.

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

<style>” title=”</p>
<style>

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2015

Pàgines

72

Temàtica

,

Gènere

ISBN

978-84-944004-6-9

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.