La força de la no-violència

Per què mentre que la violència de l’Estat gairebé mai és
qüestionada, qualsevol forma de contraviolència que empren aquells que
volen defensar-se es considera sovint inacceptable?

Judith Butler duu a terme una profunda anàlisi de les dimensions
psicosocials de la violència per explicar quin paper juga en les nostres
vides actualment. Una recerca exhaustiva que no és en va sinó que té
una meta clarament fixada: l’autora ens demostra que la violència
s’atribueix sovint a aquells que estan exposats als seus efectes mortals
amb més virulència.

Per superar aquesta lògica cal construir un marc relacional en què
totes les vides comptin per igual i, per tant, ningú no pugui atacar-les
lliurement. I hem de fer-ho fugint de la mala entesa associació de la
no-violència amb un posicionament individual. De fet, aquesta nova ètica
que ens cal construir només tindrà èxit si, partint d’una crítica a
l’individualisme, és abanderada per moviments que lluitin per la
transformació social i reconsiderin el dret de dol de totes les vides a
la llum de la igualtat social. Uns moviments que, al mateix temps, basin
les seves reivindicacions ètiques en una visió de la interdependència
de la vida com a fonament de la igualtat social i política.