Gainsbourg i Dalí, moi non plus

Un relat narrat en clau periodística, que indaga en la històric poc coneguda de la relació entre Salvador Dalí i la icona francesa Serge Gainsbourg, dos genis tímids, que s’expressaven a través de la seva creativitat i la seva provocació.

Autor/a

Pere Francesch Rom

Montbrió del Camp, 1981

Delegat de Cultura a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i periodista especialitzat en cinema i literatura. Treballa a l’ACN des del 2007 i és també col·laborador al web Cinemascomics. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació com El Correo de Bilbao, Diario de Noticias de Álava i Diari de Tarragona. Ha col·laborat en revistes i mitjans com Muzikalia, Deia, Godot BCN i la revista Els Porxos de Montbrió del Camp. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, ha estudiat a guió cinematogràfic a Estudio de Cine a Barcelona i a EICTV, l’escola de cinema de San Antonio de los Baños (Cuba) i ha realitzat un curs de relats curts a Aula de Escritores de Barcelona.

Més informació
Sinopsi

«Picasso
és espanyol, jo també. Picasso és un geni, jo també. Picasso en deu tenir setanta-dos,
i jo quaranta-vuit. Picasso és conegut en tots els països del món, jo també.
Picasso és comunista, jo tampoc», en francès «moi non plus». La sagaç i icònica reflexió la va pronunciar el
pintor Salvador Dalí al
Teatre María Guerrero de Madrid el 1951. Disset anys
després, el cantant francès Serge Gainsbourg va crear la seva cançó més universal
«Je t’aime moi non plus», utilitzant el cèlebre adverbi «moi non plus». Va ser
una mera coincidència que Gainsbourg fes servir el mateix joc de paraules
emprat pel pintor català?

Provocadors, excèntrics, tímids,
escatològics, reis de l’autopublicitat, l’escàndol i el luxe, amants de la
controvèrsia i creadors d’obres immortals. Les vides de Gainsbourg i Dalí
quedarien unides no només per les seves coincidències artístiques i personals,
sinó també per les trobades que van mantenir al llarg de la seva vida. La
primera, l’any 1948 després que Gainsbourg gaudís de diverses nits de sexe
apassionat amb Elisabeth Lévitzky, qui seria la seva primera esposa, en un
apartament parisenc propietat de Salvador Dalí.

A través del relat
periodístic, Gainsbourg i Dalí, moi non
plus,
Pere Francesch Rom
indaga en la relació entre els dos artistes a partir d’una extensa documentació i dels testimonis,
entre d’altres, del pintor i amic de Dalí Antoni Pitxot, del seu secretari
Enric Sabater, de la cantant i una de les parelles de Gainsbourg Jane Birkin,
del fotògraf Roberto Battistini i el periodista francès Arnaud Viviant.

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2019

Pàgines

180

Gènere

ISBN

978-84-120782-0-6

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.