En Joko celebra l’aniversari

Autor/a

Topor, Roland

Roland Topor (1938-1997). Il·lustrador, dissenyador, cineasta, pintor, actor, escriptor… Un “geni polivalent”, com el qualificà el seu amic Alejandro Jodorowski.

Nascut a París, Topor, fill de jueus polonesos, es refugià a la regió de Savoia després de l’ocupació nazi de la capital francesa. Aquesta experiència infantil marcarà les reflexions entorn de la identitat i l’alienació de les seves principals obres literàries, El Quimèric Inquilí (1964) i En Joko celebra l’aniversari (1969), guanyadora del premi Deux-Magots d’aquell any.

El 1962 participa en la creació del Moviment Pànic amb Fernando Arrabal, Alejandro Jodorowski o Jacques Sternberg. Inspirats pel teatre de la crueltat d’Antonin Artaud, les performances “pàniques” buscaven envigorir l’aburgesada mirada surrealista a través d’imatges de violència extrema, erotisme i blasfèmia amb una clara voluntat de provocació.

La mateixa imatgeria està present a la seva personalíssima obra gràfica. Topor publica les seves il·lustracions en revistes satíriques com Bizarre o Hara Kiri, i després les recolliria en col·leccions com Les Masochistes (1965) o Souvenir (1975). Federico Fellini, amb qui col·laborà en la seva pel·lícula Casanova (1976), el situà en la mateixa tradició que Blake, Daumier o Doré, dibuixants capaços de crear universos sencers.

Als anys setanta, Topor va donar el salt al cinema d’animació, i va conquerir el Premi Especial del Jurat del Festival de Cannes de 1973 per la seva pel·lícula d’animació La Planète Sauvage (amb René Laloux). La polivalència de Topor torna a quedar demostrada en el món del cinema, en el qual va fer de dibuixant, guionista, dissenyador d’escenaris i cartells i, fins i tot, intèrpret (va fer el paper de Renfield en la versió de Werner Herzog de Nosferatu). En aquest camp, no es pot oblidar tampoc l’adaptació d’El Quimèric Inquilí feta per Roman Polanski (1976).

A l’hora de ponderar la seva obra, la influència sobre la cultura contemporània de Roland Topor és tan indiscutible com ho és el seu desconeixement pel gran públic fora de França. El seu amic Fernando Arrabal descriu aquesta contradicció com una espècie de “silenciós i sistemàtic homenatge”.

Més informació
Sinopsi

Els congressistes han arribat a la ciutat, amb la prepotència que els atorga estar farcits de diners. Per desplaçar-se, s’enfilen al gep dels treballadors a canvi d’un propina que supera amb escreix el seu magre salari. En Joko es resisteix a ser domat, però, de la mateixa manera que la resta dels seus companys, acaba servint abnegadament els congressistes, temptat pels diners i l’evasió de la rutina del seu lloc de treball, així com per l’esperança de construir un futur millor per a ell i els seus. Però aviat s’adonarà que el seu avenir ha quedat lligat indissociablement al dels congressistes, un malson que ha entrat fins al rebedor de casa seva.

Una faula sobre com la classe parasitària depreda i emmetzina les vides dels treballadors, narrada amb l’humor visceral de Roland Topor.

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2019

Pàgines

139

Temàtica

Gènere

ISBN

978-8-49495-330-9

Llibres d'altres editorials​

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.