Fleur Jaeggy va néixer a Zuric, Suïssa. Ha residit més de trenta anys a Itàlia, encara que també va viure uns anys a París. Escriu en italià. Es va traslladar de Roma a Milà el 1968, any en què es va editar la seva primera novel·la, Il dito in bocca; des d’aleshores ha publicat set títols, entre els quals destaquen La por del cel (1994), Proleterka (2001) o Vite congetturali (2009). Els feliços anys del càstig (1989) va guanyar el Premio Bagutta i el Premio Speciale Rapallo.
Així mateix, Jaeggy és coneguda com a traductora d’autors com Thomas de Quincey o Marcel Schwob, sobre els quals també ha escrit assaig.
Les seves novel·les es caracteritzen per la síntesi i les grans el·lipsis. Les històries s’intueixen entre línies i, sovint, el més important és el que no es diu, el que queda fora del text.