El suïcidi i el cant

Poesia popular de les dones paixtus de l'Afganistan

«​Suaument, pels forats de les mànigues, fes lliscar la mà.
Ja han florit, ja han madurat, les magranes de Kandahar.»

Autor/a

Majruh, Sayid Bahodín

Sayid Bahodín Majruh va néi­xer el 12 de febrer de 1928 a Kabul, Afganistan. Doctor en filosofia per la Universitat de Montpeller, va ser degà de la Facultat de Lletres de Kabul i governador de la província de Kapissa. Després de la invasió soviètica de l’Afganistan, s’exilià a Peshawar, on va fundar el Centre Afganès d’Informació, que difonia arreu del món reportatges i articles d’anàlisi sobre la resistència contra l’ocupació. És autor d’una extensa epopeia, «Ego-Monstre», que constitueix el recull poètic més important de la literatura afganesa del segle XX. Hereu d’Omar Khayyam, de Sanai i de Rumi, però també de Montaigne i de Diderot, Sayid Bahodín Majruh va mantenir sempre, i amb molt d’entusiasme, un perfil d’humanista irreductible. Aquest és el perfil que André Velter intenta transmetre en el seu epíleg titulat «L’il·luminador de mitjanit». Majruh va morir assassinat l’11 de febrer de 1988 a Peshawar, Pakistan.

Més informació
Sinopsi

A les valls afganeses i als camps de refugiats del Pakistan, les dones paixtus improvisen breus poemes d’una intensitat i bellesa inusitades: els «landais». Aquesta forma poètica limitada a dos versos sovint rimats s’acostuma a recitar acompanyada de música en cercles exclusivament femenins. Són versos anònims que es creen en comunitat, i només perviuen a través del temps els que queden gravats en la memòria col·lectiva.

La veu dels landais és la d’una dona lliure que manifesta les seves inquietuds, les seves alegries i els seus plaers: un cant que és alhora un crit desconsolat àvid de vida amb el qual la dona afronta l’opressió de la societat tribal i patriarcal. D’aquesta protesta ofegada només en deixa dos testimonis: el suïcidi i el cant. Si amb el suïcidi imposa un acte socialment irrecuperable, a través del cant exerceix un desafiament de naturalesa idèntica que, a la seva manera, pot revelar-se fatal. I és que les melodies dels landais exalten incessantment tres temes amb regust de sang: l’amor, l’honor i la mort.

«¡Maleït gall, com t’escanyaria!
Si no haguessis cantat, l’amant en braços encara tindria.»

«​Suaument, pels forats de les mànigues, fes lliscar la mà.
Ja han florit, ja han madurat, les magranes de Kandahar.»

El càntic dels càntics de les afganeses paixtu (Ara)

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2018

Pàgines

148

Gènere

ISBN

978-84-945798-3-7

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.