El somriure de Jean Seberg

Aquest llibre ens explica de forma novel·lada el tancament del sindicat d’estudians al convent dels Caputxins a finals del franquisme.

El somriure de Jean Seberg és un relat històric vibrant i entretingut que palpa la memòria d’uns dies en que confluïren, a més de la tancada d’estudiants i intel·lectuals, la mort del darrer alcalde republicà de Barcelona; el perill d’un holocaust nuclear a la costa d’Almeria; o fets inquietats de la crònica negra d’un país que amagava monstres sota l’estora. Enmig de tot, una generació de joves compromesos i l’ombra del somriure de Jean Seberg, símbol d’un món somiat i ideal de llibertat. 

Autor/a

Ramon Breu Panyella

Ramon Breu Panyella (L’Hospitalet de Llobregat, 1956) és professor d’història i d’educació en comunicació, formador del professorat, articulista i escriptor. Des del 2004 coordina el projecte Cinescola. Ha escrit diferents llibres que tracten d’innovació pedagògica en el marc de l’alfabetització mediàtica, tan necessària.
Pel que fa a la ficció, les seves obres pretenen difondre la memòria en contextos de novel·la històrica amb ingredients del relat negre clàssic, buscant sempre una escriptura plaent i amena.

Més informació
Sinopsi

La tarda del dimecres 9
de març de 1966 estudiants i intel·lectuals es reunien al convent dels
Caputxins de Sarrià (Barcelona) per constituir el Sindicat Democràtics
d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).  En el curs del desenvolupament de l’assemblea,
la policia va envoltar l’edifici conventual 
sense atrevir-se però a entrar immediatament per la força, per tal de no
violar el Concordat amb l’Església Catòlica. Tanmateix, la decisió política de
convertir la mobilització estudiantil en un 
desafiament general a la Dictadura franquista, que anés més enllà de la
resistència, fou presa pels dirigents del moviment i els assistents a
l’acte,  que van optar per restar al
convent tornant així la pilota al règim.

La preocupació del
dictador davant la tancada i el setge dels autoconfinats al convent dels
Caputxins va multiplicar el ressò de la seva acció: diferents mitjans de
comunicació estrangers van informar dels esdeveniments; l’endemà les
assemblees, a la major part de les facultats i escoles superiors, van acordar
la vaga del districte universitari, i els estudiants van coincidir al carrer
amb un grapat de pares i mares dels tancats que van ser dispersats sense cap
mena de contemplació per part de la cavalleria de la Policia Armada.

Aquesta novel·la
s’aproxima a la crònica dels fets amb la companyia d’uns estudiants que
protagonitzaren un dels episodis més audaços dels darrers anys del franquisme,
i que conduiria al germen de l’Assemblea de Catalunya. Foren les forces
polítiques, sindicals, cíviques i religioses de Catalunya les que encapçalarien
el camí cap a la democràcia a l’Estat espanyol.

El somriure de Jean Seberg és un relat
històric vibrant i entretingut que palpa la memòria d’uns dies en que
confluïren, a més de la tancada d’estudiants i intel·lectuals, la mort del
darrer alcalde republicà de Barcelona; el perill d’un holocaust nuclear a la
costa d’Almeria; o fets inquietats de la crònica negra d’un país que amagava
monstres sota l’estora. Enmig de tot, una generació de joves compromesos i
l’ombra del somriure de Jean Seberg, símbol d’un món somiat i ideal de
llibertat.  

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2020

Pàgines

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.