El manifest de les cures

Vivim en un món on regna la manca de cures, però no ens hi podem
resignar. Com podem sortir-ne? ‘El manifest de les cures’ col·loca
aquesta qüestió al centre del debat com el motor d’una proposta de canvi
radical global de la societat.

’El manifest de les cures’ planteja la idea d’un món realment
interdependent, que cuidi. L’objectiu dels autors és reimaginar el paper
de la cura en el nostre dia a dia i convertir-la en el principi
organitzador de totes les dimensions i totes les etapes de la vida. Tots
depenem dels altres, i només si fomentem les interdependències podrem
crear un món en què tots i cadascú de nosaltres puguem viure i,
sobretot, desenvolupar-nos.

Les cures no es poden limitar a l’aspecte personal i íntim –els nens,
la salut, la gent gran. Hem de superar aquesta interpretació limitada
del concepte. El manifest de les cures ens exigeix que col·loquem la
cura al centre de l’estat i de l’economia. Un govern que cuida no ha de
fomentar la satisfacció del desig individual, sinó la felicitat
col·lectiva. Això vol dir transformar la manera com està organitzat el
món del treball mitjançant cooperatives, centres de producció locals i
nacionalització. A més, proposa ampliar la nostra noció de parentiu per
aconseguir una cura més «promíscua». Finalment, demana més espais de
cura reclamant l’espai públic per construir una ciutat que faciliti la
convivència.