Autor/a

Ilitx Uliànov, Vladímir (Lenin)

Ilitx Uliànov, Vladímir (1870-1924), més conegut com a Lenin, fou un dirigent bolxevic i de la Revolució Russa de 1917, fundador del Partit Comunista de Rússia. Tota la seva vida conscient està lligada a les idees del marxisme i a la pràctica revolucionària. El 1887 va ingressar en les files marxistes, iniciant la polèmica contra el populisme i l’anomenat “marxisme legal”. Juntament amb Màrtov, organitzà en 1895 la Lliga per a l’Emancipació de la Classe Obrera. Deportat l’any 1897, emigrà posteriorment a Europa, on fundaria Iskra.
Líder de la fracció dels bolxevics el 1903, abandonaria Rússia novament després de la revolució del 1905 i no tornaria fins a l’abril del 1917, enmig de l’esclat revolucionari, per a dirigir el Partit Bolxevic fins a la presa del poder. President del Consell de Comissaris del Poble fins al triomf d’octubre.
Les seves aportacions al marxisme s’estenen a tots els camps: filosofia, materialisme històric, economia política, teoria de l’Estat, imperialisme, qüestió nacional, partit revolucionari… Les seves obres completes inclouen més de 50 volums. La Fundació F. Engels ha publicat els seus treballs més destacats.

Més informació
Sinopsi

La defensa del dret a l’autodeterminació per part dels bolxevics va ser fonamental per a la victòria de la revolució russa, fer caure el capitalisme i posar fi a l’opressió nacional que patien els pobles empresonats sota el jou del tsar, que representaven la majoria de la població. La contrarevolució estalinista que es desenvolupà posteriorment representà una negació de la defensa del dret a l’autodeterminació del marxisme.
El text de Lenin polemitza amb Rosa Luxemburg sobre el punt 9 del programa dels bolxevics en què es defensa el dret a l’autodeterminació. L’essència de la discrepància era la següent: mentre Rosa Luxemburg interpretava que aquesta reivindicació ajudava els interessos nacionalistes de la burgesia polonesa, Lenin argumentava el contrari: que la defensa del dret a l’autodeterminació, juntament amb altres punts programàtics, era precisament la millor forma de contrarestar la influència del nacionalisme burgès sobre les masses, obreres i camperoles, de les nacionalitats oprimides. Lenin comprenia que la posició de Rosa Luxemburg es devia a la pressió enorme de construir un partit verdaderament marxista i obrer en el context d’una lluita política aferrissada contra el nacionalisme de la nació oprimida, però va assenyalar amb claredat els seus errors.
El text, escrit entre febrer i maig del 1914, conté enormes lliçons per a l’actualitat i és una arma teòrica formidable per a continuar la lluita contra el règim capitalista del 78 i per la República catalana dels treballadors, treballadores i el jovent.

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2014

Pàgines

116

Gènere

ISBN

978-84-96276-97-0

0

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.