Autor/a

Dyakonova, Xènia

Més informació
Sinopsi

No és, sens dubte, casual que d’aquest llibre m’espurnegin sobretot els poemes rimats: en el moment en què la poesia catalana es podia plantejar el problema que, respecte a la francesa, exposà Louis Aragon a «La Rime en 1940», ja en feia prou d’intentar existir amagadissa, perquè, com deia Miłosz de la Polònia dels temps sovietitzats, a Catalunya, el 1940, «el pensament era lliure per la senzilla raó de trobar-se absolutament prohibit». Això ajornà un debat sobre la mètrica i la rima catalanes que ja es trobava pendent d’ençà que, a la darrera estrofa de Canigó, Verdaguer (hi ha algú amb més autoritat?) feia rimar Déu amb Pirineu, per posar un sol exemple. Ajornat a causa de dues guerres (recordem que, precisament en aquell moment, Josep Carner publica, a Mèxic, el poema «Esplai en 1941»), ara el debat és finalment encetat per autors com Enric Casasses o Josep Pedrals, tan afins i alhora tan diferents. No solament l’edat, sinó també la condició inicial d’al·lòfona (en el sentit que hi donava Francesc Vicens), permeten a Xènia Dyakonova d’actuar aquí amb subtilesa i llibertat alhora.

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2020

Pàgines

140

Temàtica

,

Gènere

ISBN

978-84-122103-0-9

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.