Cordegel

La Rhedynn Cordegel, una fetillera psíquica malparada, avariciosa i molt basta, es dedica a caçar monstres i passa el seu temps lliure ­emborratxant-se en tavernes i lligant amb cambreres, soldats o qui li passi pel davant. Viu en aquesta espiral de vida aguerrida de caçadora a sou pel millor postor, fins que, un dia, com en tota bona història de fantasia, ­apareix en ­Gideon, el seu antic mestre, un vell fetiller amb poders ­elementals, que li proposa una aventura plena de fama i recompenses. Vaja, en realitat només ­recompenses, perquè la fama, a la Rhedynn, li importa tres raves. 

La caçadora psíquica, rancorosa de mena, encara recorda els durs entrenaments del mestre, ­mentre ell passava el temps de taverna en taverna. I el mestre que la va criar sap molt bé que els diners són el combustible que fa moure tant el món com la seva deixebla. Així doncs, li ofereix una bona picossada i ella l’accepta sense ni parar-se a pensar ni un moment on s’està ficant. D’aquesta manera, comença una aventura que la portarà no només a repartir quatre garrotades, sinó també a descobrir-se a ella mateixa i, fins i tot, a revelar els secrets més ben guardats del seu planeta.

Les aventures de la Rhedynn proposen una perspectiva feminista i en favor dels drets del col·lectiu LGTBI+, en què la Rhedynn persegueix un desig de llibertat sexual i de pensament, i té un control ferm de la seua vida per voler anar més enllà d’allò que una societat intrínsecament masclista vol imposar-li. Cordegel vol ser una sàtira tant dels tòpics encarcarats de la fantasia (lluita binària entre el bé i el mal, deus ex machina, ­cavallers que lluiten per salvar damisel·les…) com dels problemes de la societat ­contemporània, amb un estil mordaç i irònic que s’hibrida amb altres ­gèneres com la ciència-ficció, com han fet grans mestres de la literatura amb qui Cotes s’emmiralla, com Bradbury, Pratchett, Calders o Pedrolo.

L’univers de Cordegel, malgrat que s’ambienta en els escenaris habituals del subgènere de l’espasa i fetilleria com tavernes, ciutats brutes i boscos indòmits, vol incloure referents catalans propis com ara referències a autors medievals com Ausiàs March, armes de l’edat moderna com el mosquet, o la inclusió de monstres propis de la mitologia catalana com les simanyes, els simiots o els minairons.