Capvespres de foc i de grana

Capvespres de foc i de grana recupera la narrativa de l’escriptora osonenca Anna Dodas, apareguda en publicacions esparses o que encara restava inèdita.

Autor/a

Anna Dodas i Noguer

(Folgueroles, 1962- Montpeller, 1986)
Anna Dodas i Noguer va néixer l’any 1962 a Folgueroles (Osona), a la mateixa casa on havia nascut Jacint Verdaguer. Era la petita de sis germans. Va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona i es formà com a guitarrista al Conservatori Superior de Música. És coneguda sobretot com a autora dels poemaris Paisatge amb hivern (1986), amb el qual guanyà el premi Amadeu Oller, i El volcà (1991). Tanmateix també escrigué prosa, publicada fins ara de forma esparsa o que havia romàs inèdita.
Malauradament, la trajectòria d’Anna Dodas va quedar truncada l’any 1986 a causa del seu assassinat, mai resolt, quan viatjava amb una amiga pel sud de França. Tenia només vint-i-tres anys. Més de trenta anys després de la seva mort, presentem en aquest volum deu relats esquinçadors, d’una intensitat insòlita, subtils i penetrants alhora.

Més informació
Sinopsi

Dodas
és coneguda avui com a autora de dos poemaris: Paisatge amb hivern (1986), amb el qual guanyà el premi Amadeu
Oller, i El volcà (1991). Es tracta
d’una escriptora de qui Maria-Mercè Marçal, membre del jurat que li va concedir
el premi Amadeu Oller, va afirmar: «Hi ha poemes que m’agradaria haver escrit
jo».

La veu d’Anna Dodas és colpidora, d’una
bellesa punyent, amarada de dolor i d’un cert desafiament. Malauradament, la
seva producció és tan intensa com breu, ja que és veié truncada pel seu brutal
assassinat mentre viatjava pel sud de França amb una amiga l’any 1986, quan la
poeta tenia tan sols vint-i-tres anys. Més de trenta anys després de la seva
mort, el llegat d’Anna Dodas ha tingut un impacte relatiu, per la qual cosa la publicació
d’un volum amb la narrativa de Dodas era una assignatura pendent.

 «El que enamora d’aquests contes, escrits per
una noia que feia molt poc que havia acabat els estudis, és la potència poètica
amb la qual reinterpreta, recrea i reinventa. Sobretot, quan la imaginació és
més lliure.

Quan llegeixes aquests contes, hi veus un
talent immens que en aquell moment, discreta i riallera com era l’Anna, a penes
s’arribava a endevinar. Són uns textos madurs, sense cap de les vacil·lacions
de l’escriptor que comença, d’algú que potser no sap ben bé què vol dir —i
d’aquesta ambigüitat en surt el tema central del que escriu—, però que sap molt
bé què vol fer. Una literatura que no naixia del trauma o del plany, una
literatura entesa con una forma d’elevació, construïda com una obra d’art
».

Del
pròleg de Julià Guillamon

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2020

Pàgines

Temàtica

Gènere

ISBN

978-84-949199-6-1

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.