123

Màrius Sampere, geni de la poesia europea, ha inventat una llengua nova, un català d’arrels psicodèliques, suburbials, gnòstiques i paradoxals.

De l’epíleg de Lluís Calvo

Autor/a

Màrius Sampere

Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018) és un dels poetes més importants del segle XX. Va formar part de la Nova Cançó, com a compositor, amb el grup musical Grup Estrop, i després ha exercit múltiples oficis amb la passió que caracteritza els seus versos: així, ha estat fotògraf, professor o corrector. Amb el seu primer recull, L’home i el límit, va guanyar el Premi Carles Riba de Poesia l’any 1963; des de llavors, la seva trajectòria s’ha engrandit amb més d’una trentena de títols, on destaquen volums imprescindibles com Llibre de les inauguracions (1986), Demiúrgia (1996), Jerarquies (2003) o La ciutat submergida (2010), que aplega tota una grandiosa obra inèdita escrita en secret durant més de tres dècades. També ha conreat la prosa metafísica amb volums tan enigmàtics i inquietants com Pandemònium, o la dansa del si mateix (2008) i El gratacel (2010). Ha rebut tots els guardons que una figura del seu prestigi pot rebre, talment el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi de la Crítica, el Premi Nacional, la Creu de Sant Jordi, el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana o el Premi Honorífic l’hOriginal, entre d’altres.

Més informació
Sinopsi

Vet aquí la veu d’un infant entremaliat que gosa increpar Déu perquè no el coneix, perquè no el veu, perquè el dolor no cal i, a més, turmenta. Sampere és Job, el metafísic que devora el temps, el foll que obre la cicatriu quan la ferida es tanca i el vianant gòtic que recorre les cambres d’una urbs replicant que, de tan silenciosa i submergida, esdevé crit que s’alçura, bondat inhumana i prodigi enlluernador en què es multiplica l’esfera de la innocència màxima: aquella que ens condemna a tots.

Màrius Sampere, geni de la poesia europea, ha inventat una llengua nova, un català d’arrels psicodèliques, suburbials, gnòstiques i paradoxals. I també una desraó que raona com si el vers s’escandís a còpia de gosadia. En el fons el poeta es capté com un trapella que llegeix còmics de Flash Gordon, com un explorador espacial que juga a escacs i com un romàntic que escolta Wagner mentre
es remulla els peus al riu Besòs. Però no és aquest el miracle: el miracle és la set, la fam, la rialla de qui es troba enmig d’un univers
incomprensible. I que de tant riure, de tant adolorir-se, coneix Déu i hi parla. En versos que són aquí: per sempre més.

Epíleg de Lluís Calvo

Dades bibliogràfiques

Idioma

Català

Any de publicació

2015

Pàgines

180

Temàtica

Gènere

ISBN

978-84-943246-2-8

Fem servir cookies. Si continues navegant pel web, entenem que hi estàs d’acord.