‘Alicia’ és un poema ple de complexes sonoritats; una cançó plena de ritme. ‘Parabellum’ puja a un nou estadi, més savi, menys ingenu, ple de silencis i veritats, ple d’amor i d’afectes. A través d’aquest poemari, Alicia, com xamana-bruixot-druïda, posa paraules al més fosc, esquerdat i esquinçador que molts ocultem. En un ritual de versos i cançons, ens connecta a tots.