El 4 de desembre de 1977, Andalusia es va posar d’acord. Un milió de persones es van aixecar del llit amb la mateixa intenció: clamar pels seus drets. Aquell dia, totes aquelles persones es va prendre el cafè de l’esmorzar amb nervis a la panxa, amb una inquietud preciosa, plena d’esperança. I, en sortir al carrer, van exclamar: «Qué día má bonito, ¿no?» ‘Oú’ recull el clam i els nervis d’aquell dia esplèndid.