El 4 de desembre de 1977, Andalusia es va posar d’acord. Un milió de persones es van aixecar del llit amb la mateixa intenció: clamar pels seus drets. Aquell dia, totes aquelles persones es va prendre el cafè de l’esmorzar amb nervis a la panxa, amb una inquietud preciosa, plena d’esperança. I, en sortir al carrer, van exclamar: «Qué día má bonito, ¿no?» ‘Oú’ recull el clam i els nervis d’aquell dia esplèndid.

Organitza
Dia

26 de maig

Hora

16:30h

Ponents
Alessandra GarcíaAutora
Modera
Manu Badás
Editora
Marina Garcés és una filòsofa que ens ajuda a entendre les pors i les incerteses que travessen el nostre temps i, per tant, ens dona eines per vèncer-…
‘Bel·licràcia’ planteja que la guerra no és un fet universal, sinó consubstancial al patriarcat, sorgit fa uns 6.000 anys i que ha anat formant una cu…
La transició ecosocial s'ha convertit en un lloc comú, un concepte que tant pot buidar-se de sentit com significar una capacitat transformadora sense …