Amb el rigor i l’anàlisi crítica que requereix una obra d’aquestes característiques, Miquel Flamarich desentranya la relació entre la democràcia i la ciutat. El marc concret és la Barcelona dels quaranta anys darrers, però no és un estudi de cas particularista i aïllat. Ben al contrari, en els capítols primers es repassen les temptatives del socialisme vuitcentista, es reflexiona sobre el «dret a la ciutat», i s’aporten els precedents històrics que cal conèixer per entendre l’estructura municipal de Catalunya.