‘Camino Real’ denuncia la crueltat del totalitarisme i del feixisme, però per mitjà d’una al·legoria mítica i poètica sobre uns personatges que es troben perduts al mig del camí de les seves vides.  Partint d’un plantejament oníric —tot el que succeeix és producte del somni del més gran idealista de les lletres universals: Don Quixot—, l’autor s’apropia d’una part de la tradició literària europea (Cervantes, Lord Byron, Dumas, Proust…) per crear un retrat deforme de l’Amèrica dels anys cinquanta.