‘Bel·licràcia’ planteja que la guerra no és un fet universal, sinó consubstancial al patriarcat, sorgit fa uns 6.000 anys i que ha anat formant una cultura, cognició i un imaginari que sustenta la guerra com a forma de relació. Relata la presència de les dones en diferents guerres i constata que sempre hi han estat en defensa pròpia i dels seus, mai per a la conquesta. El llibre planteja una modificació dels valors culturals naturalitzats arreu, fent possible la iniquitat i la guerra.